El cap de setmana ja és gairebé història, però no ha estat pas malament. Ahir vam dinar a casa de l'Alvaro, el professor de gallec de l'institut. També hi van venir el Javier, el professor d'educació física, i el Jesús, el catedràtic d'historia. És a dir, dos catalans, un gallec, un asturià i un madrileny. L'ambient va ser agradibilíssim. Una de les coses bones que m'ha passat és que la quantitat de gent amb que puc avenir-me a la feina és força important, cosa que per exemple no passava a l'anterior institut. L'harmonia no era només humana sinó també, i això pot resultar més sorprenent, política. La veritat és que l'hostilitat envers els catalans que sempre es presuposa des del cantó nacionalista és des de molts punts de vista mítica. La classe política i periodística de Madrid no representa més la pluralitat de l'estat, del que els mitjans de comunicació oficials catalans reflecteixen el país real. Per dinar un estofat de cua de brau, realment esplendid regat amb Rioja i amb detalls com un pa cuit, com no havia tastat cap a Londres. La tarde fou llarga i tot plegat fou massa alcohol per mi, però això ja és una vella història. L'Alvaro em regala una edició dels Budenbrok de l'any 1914.
Avui hem passat el dia a Kew Gardens una extensió de 132 ha que constitueix el principal jardi botànic del Regne Unit. És una de les principals atraccions de Londres, tot i que no de les més visitades perquè esta més aviat lluny del centre i de les rutes turístiques. Ens hem passat les nostres bones sis hores caminant. Com quasi tots els grans parcs a l'origen fou un parc real. De fet la major part de l'extensió és parc en el sentit estrictament anglès del terme, però hi ha zones específiques de vegetació, com jardins japonesos o boscos de bambu, pinedes o jardins mediterranis. La major riquesa es troba però als tres hivernacles. Tres construccions inmenses del segle XIX, que han estat restaurades i exposen una gran quantitat de tota mena de mostres vegetals. Quan m'hi passejava sentia com mai, jo que no se res de botànica, la meva petitesa i manca de coneixement del mon. La impossibilitat d'abastar tot allò servia per posar-me una mica en el lloc que em pertoca.