The umbrellas of cherbourg

No fa encara tres anys explicava a aquest dietari la impressió que m’havia causat la representació de Brief encounter a Haymarket. L’adaptació fou un dels grans èxits de la temporada llavors i per això la companyia responsable, Kneehigh, ha seguit pel mateix camí presentat ara una altra adaptació d’un film clàssic que consisteix també essencialment a una història d’amor, the parapluies of Cherbourg. Com es recordarà el film és francès, de l’any 1964 i explica de manera agredolça una història d’amor sense final feliç entre una parella molt jove separada per la guerra d’Argèlia. Fou em sembla l’èxit comercial més gran del seu director, l’inclassificable Jacques Demy, i suposà la revelació de la seva protagonista principal, Catherine Deneuve, que tot just tenia 19 anys. El film era singular perquè tot ell és cantat, tot i no semblar per res també una opera. Això ha facilitat d’una banda el treball de Kneehigh, però els ha restat possibilitats de sorprendre. L’espectacle és bo escènicament. Té un bon ritme, una intel·ligent utilització de l’espai però ni de bon tros suposa l’explosió de creativitat que fou l’anterior, ni intenta cap mena de reinterpretació del guió original de Demy. De fet, segueix molt fidelment la música de Legrand. Allò que sona al teatre és el mateix que sona al film.

L’aportació més significativa és l’aparició d’una narradora, une maitrisse, incorporada per l’actriu de cabaret Meow Meow, la qual comenta una mica l’acció, tampoc gaire, interpreta alguna escena musical afegida, entre les quals hi ha la canço Sans toi de la pel·lícula d’Agnes Varda Cleo de 5 a 7 (Varda fou l’esposa de Demy fins la mort del realitzador) i fa el paper de la prostituta que passa una nit amb el protagonista durant el temps on bada perdut pels carrers de Cherbourg. Meow, Meow és acompanyada normalment per tres mariners que fan les funcions d’atrezzistes i ballen en alguns moments, sempre molt bé, espacialment a l’escena inicial del garatge que és la meva preferida a la pel·lícula, i que aquí està recreada molt convincentment. En general però tot el repartiment ho fa prou bé. La mare, Joanna Riding és una de les actrius més distingides de l’escena londinenca, però jo destacaria Dominic Marsh, el qual se’n surt molt bé com Roland Cassard, especialment cantant la cançó d’aquest personatge que no és gens fàcil, i dobla de manera divertida interpretant la tieta Elisa. No tinc clar però si l’obra tindrà gaire èxit. Té el desavantatge de prendre una pel·lícula molt llunyana i desconeguda pel públic anglès (Brief encounter és cronològicament més llunyana però pels britànics és un clàssic indiscutible) i sobretot el fet que malgrat les collonades de la globalització, Cherbourg està cada cop més lluny de Londres.