L’armée du crime

L’armée du crime és el darrer film del realitzador francès Robert Guédiguian. El film reflecteix la història d’un grup de la resistència que desenvolupà la seva activitat des de poc després de la invasió alemanya de la Unió soviètica fins la seva desarticulació per la policia francesa. Els seus membres foren executats després d’haver estat torturats i sotmesos a un infamant judici públic on obtingueren l’apel•latiu que dóna títol al film: l’exèrcit del criminals. Les autoritats nacionalistes franceses posaren molt èmfasi al fet, del tot cert, que els 23 condemnats eren estrangers: el cap era un armeni i la resta eren jueus polonesos i hongaresos i exiliats italians i espanyols. En aquest sentit és un film considerablement més honrat i fidel a la veritat històrica que altres films fets abans sobre aquest període. Com digué el seu realitzador, és una pel•lícula deliberadament no gaullista. Guédiguian tria, crec de manera coherent, una presentació didàctica que presenta clarament els fets però que deixa una mica lluny alguns dels protagonistes com a persones, una opció que atesa la naturalesa del film em sembla comprensible. La pel•lícula presentava la dificultat de rodar a hores d’ara el Paris dels anys 40, cosa que el director assoleix de manera funcional, donant-li poc aire, la única solució plausible si no es disposa d’un pressupost extraordinari. El film però excel•leix per la seva alçada moral, pel seu empeny en mostrar, en treure a la llum, la violència brutal i col•lectiva que ens ha engendrat els europeus tal i com som ara, una tasca necessària en un moment on l’ocultació dels conflictes, en molts casos per mantenir un ridícul i injustificat sentit de superioritat, ha esdevingut la regla comuna. Aquesta excel•lència es fa més palesa atenent al fet que un dels èxits de l’actual temporada és el darrer film de Tarantino, el qual explica una història semblant però des d’una perspectiva oposada, molt coherent amb l’estratègia d’ocultació de la que parlàvem abans.