Speed the blow

Speed the blow és una obra escrita per David Mamet a meitat dels vuitanta. El títol fa referència a una dita anglesa que expressa la necessitat de confiar en el nostre treball abans que en els designis divins. La trama esta protagonitzada per un productor cinematogràfic a un pas de fer el negoci de la seva vida que de sobte és temptat per canviar la milionada segura per una pel·lícula amb significat moral que digui alguna cosa a la gent. En aquest debat hi prenen part una secretària més o menys idealista, alhora temptadora i defensora de la decència, i el seu subordinat que ha preparat el negoci i que de fet és el que més s’hi juga. Kevin Spacey ha triat aquesta obra per actuar ell mateix, com està fent des de que és director de l’Old Vic. Jeff Goldblum és el productor al qual li agrada el cafè com les pel·lícules que fa: sense res dintre. Kevin Spacey s’ha reservat el paper del seu segon. Goldblum és l’actor que està més temps sobre l’escenari, només desapareix una breu estona al tercer acte. Vist de prop la seva presència és prou imponent, és un home molt alt que es mou per l’escenari de manera molt elegant i amb un sentit de l’humor palès. Dóna la impressió de ser un tipus simpàtic. Tanmateix, malgrat que és breu, el millor paper se l’endu Spacey. El seu canvi de registre quan el seu personatge reapareix al tercer acte és extremadament convincent; un cop s’ha acabat la festa, la seva mala llet resulta del tot aclaparadora. Certament és un paper fet a mida, amb uns diàlegs d’un caràcter obertament cínic, la tendència més associada a la seva personalitat com a actor. Laura Michelle Kelly menys coneguda dóna una replica perfecte, malgrat que el seu personatge és el menys propens al lluïment personal La resta de l’espectacle no desmereix la qualitats dels tres actors sobre l’escenari, tant pel que fa a la il·luminació, com a l’aprofitament de l’espai escènic. Al final l’ovació fou realment càlida, molt més de l’habitual en aquesta ciutat de públic més aviat fred. Per cert, l’Old Vic per dintre és un dels teatres més bonics de Londres, un lloc que et predisposa a gaudir de l’espectacle.