Visita al cementeri

El més famós dels cementeris londinencs és Highgate, situat al barri del mateix nom, a la part més septentrional de Londres. Un barri potser no tan distingit com Hampstead, però força agradable. El cementeri es feu unint quatre propietats rurals que donaren prou de si com per fer a més del cementeri un parc que és junt al costat i des del qual es pot accedir al cementeri. Està dividit en dues parts: l’occidental i l’oriental. Tot ell està sota la cura d’una societat de voluntaris que es mobilitzaren a mitjans dels setanta per posar fre a la degradació progressiva del lloc. La visita a qualsevol de les dues parts no és per tant gratuïta, sinó que cal pagar cinc lliures en el cas de l’occidental i dos a l’oriental. La diferència rau en el fet que el de l’oest només es pot visitar en grup, mentre que per l’altre et deixen badar al teu gust. Tanmateix el primer fora molt més adient per badar. Les tombes són a una zona molt boscosa. Es veu clar que els arbres són els habitants originals i que s’ha mirat de fer un lloc als morts respectant, però, els drets dels vegetals. No hi ha grans exhibicions arquitectòniques com les del cementeri de Genova o fins i tot el de Montjuïc. La majoria de les tombes són més aviat senzilles però la combinació amb el caràcter feréstec de l’entorn, el fa un lloc ben atractiu. Una de les poques excepcions és la tomba del fundador de The Observer, un home d’origen jueu que mai no fou admès a la societat victoriana i que va prendre una venjança pòstuma fent el monument funerari més gran, en un lloc clau del cementeri que tapava completament la vista de la ciutat que es tenia des de l’església propera. El lloc més destacat pel guia és un passeig, on les tombes i la decoració imita la de l’antic Egipte. Si algú dels lectors ha vist pel·lícules de la Hammer potser li serien familiars algun racons, ja que fou un escenari de rodatge habitual d’aquesta productora. L’altre part del cementeri és menys interessant en si mateixa, però té l’hoste més famós del complex funerari: la tomba de Karl Marx, situada enfront de la del pensador, més aviat dretà, Herbert Spencer. És difícil passar-se-la perquè el seu volum és força respectable. Marx no està sol sino que amb ell reposen també la seva dóna, la seva filla i la seva criada que fou mare d’un altre fill seu. Al capdamunt del monument un bust ens mostra el rostre de Marx. Hi ha dos missatges. El que ja coneixia: treballadors del món, uniu-vos i un altre menys esperat provinent de les tesis sobre Feuerbach: els filòsofs s’han limitat a interpretar el món, ha arribat l’hora de transformar-lo. He estat plantat una bona estona esperant algun pensament profund, que evidentment no ha vingut, i me n’he anat a dinar.