Els darrers dies he estat llegint un llibre de John Gray anomenat en anglès: “Al-quaeda or what it means to be modern”. El llibre ha estat traduït al català. Suposo que atesa la situació del país i que ha estat publicat a una editorial petita, el llibre haurà passat desapercebut. Tanmateix, John Gray és un personatge de certa importància al Regne Unit. És professor a la London School of Economics, cosa que no és cap bajanada, i els seus llibres han tingut aquí un ressò important. La tesi fonamental és que contra la propaganda dominant Al-quaeda és un projecte fonamentalment modern, perquè l’essència de la modernitat és el mite que la condició humana és pot refer per arribar un final de la història. El marxisme i el modern liberalisme defensor del lliure mercat mundial serien dues versions diferents però no gaire llunyanes d’aquest mateix mite.
El seu anàlisi reivindica clarament quelcom que ha estat sovint contestat per les versions esquerranoses de la història: el caràcter modern del nazisme i sobretot la “normalitat” del nazisme, ja que les coses que deien no eren tan diferents dels tòpics més estesos de l`època (12) El nazisme no en la seva forma freak-nostalgica sinó la seva essència doctrinal tampoc pot ser vista com una resta del passat, sinó com una opció en un marc que impulsa els extremisme. Al capdavall a Europa, la tradició democràtica esta lligada al marc de l’estat nacional, una possible superació d’aquest marc pot derivar en un qüestionament de la democràcia. (17) En aquest sentit el darrer projecte examinat són es obres de Qutb, el teòleg musulmà que constitueix el fonament d’Al-quaeda. L’essència del seu treball no és medieval sinó modern. No són pas els medievals els negadors de la raó, sinó una corrent de la il·lustració que comença amb Hume i es perllonga al romanticisme.
El tercer capítol està dedicat a mostrar la importància que en el desenvolupament de la modernitat ha tingut la filosofia positivista. De fet, tant el marxisme com el liberalisme són aplicacions i desenvolupaments parcials del pensament de Comte. Sovint aquest pensador és recordat per aspectes un tant ridículs del seu pensament, però el contigut real de les ideologies posteriors participa fins i tot dels seus aspectes ridículs. Per exemple, atès que no està gaire treballada la història real de la ciència econòmica. Hom tendeix a oblidar la importància del positivisme en la metodologia dels economistes moderns, (38) la qual divergeix de Smith en un punt de vista fonamental. Per l’escocès el fonament de la ciència econòmica havia de ser la història i mai de la vida, la matemàtica, amb la qual cosa implícitament estava negant la pretensió de la ciència econòmica de poder fer lleis. Les lleis, que mai no es compleixen, però de les quals ara depèn el seu prestigi.(41) La conclusió és que els enginyers socials que volen estendre universalment el lliure mercat no són científics racionalistes sinó missioners d’una religió oblidada fundada en el mite de que el avanç tecnològic significarà la redempció moral de la humanitat.
El quart capítol fa una història de la creació del mercat global en els darrers anys parant especial esment en el cas de Rússia, on ha fracassat la transició lliure a l’economia de mercat, però s’ha generat un nou model ultramodern de capitalisme basat en la mafia amb molta facilitat per adaptar-se a una nova realitat occidental on tenen un pes decisiu les activitats econòmiques il·legals (droga, prostitució, frau cibernètic). Esmenta breument el cas d’Argentina com exemple de la manca d’adequació de la teoria econòmica a la realitat i finalment els estats Units on la creença en el lliure mercat ha esdevingut un tret d’identitat molt fàcilment combinable amb la tendència messiànica que rau a l’origen dels Estats Units. La teoria econòmica liberal ha fracassat pràcticament en el cas d’Estats Units on el boom ha estat finalment fictici, però allò més interessant és la comparació final amb el marxisme. Totes dues posicions comparteixen una característica comú un determinisme amb l’avantatge per Marx que aquest rep l’herència hegeliana que li permet conservar una visió homèrica del desenvolupament de la humanitat. La realitat actual no desmenteix Marx en dos punts claus malgrat les il·lusions del conservadors: l’economia capitalista és intrínsecament inestable i no serveix per consolidar les formes de vida burgesa tradicionals sinó que les destrueix.
El cinquè capítol està dedicat a la geopolítica i recorda que un punt feble de l’economia liberal és que aquesta parteix de la base empíricament falsa de la infinita disponibilitat dels recursos. Les guerres d’Irak o la guerra civil de Ruanda són una primera mostra dels perills d’aquesta concepció. Al mateix temps la geopolítica està condicionada també per factors com l’evolució demogràfica i l’escalfament global, que condicionaran un augment de la pressió immigratòria.
El sisè capítol dedicat a les metamorfosis de la guerra relaciona la novetat que significa Al-quaeda, de la qual es subratlla un cop més la modernitat no només tecnològica sinó teòrica (conjuga idees nietzschianes sobre la raó amb concepcions leninistes de la vanguardia revolucionària) amb un fet poc advertit però segurament decisiu. Per primera vegada des de fa molt temps grans quantitats de població estan vivint a la pràctica deslligades de qualsevol estat, perquè aquest s’ha col·lapsat (cosa que certament no era així a començament del segle anterior).La desaparició de l’estat és la base d’un nou escenari bèl·lic adient per a una hobbesiana guerra de tothom contra tothom. Aquest escenari fan poc viable la pax americana de la que parla el capítol setè, la qual té com a major obstacle per a la seva realització l’universalisme ingenu que ha caracteritzat tota la política exterior americana del segle XX.
El darrer capítol reprèn les tesis filosòfiques del llibre que constitueixen la seva vessant més interessant. La conclusió és que no hi ha una manera de ser modern i per tant no hi ha un determinisme del futur. El positivisme crea aquesta il·lusió de la que participen els ideòlegs de la dreta i l’esquerra. Tots ells comparteixen la idea d’una redempció de la humanitat basada en la ciència. Tanmateix, la ciència és un fenomen històric contingent que no té re de necessari, ni tampoc pot ser vist com un patrimoni de l’occident. El desenvolupament de la ciència no garanteix la supremacia dels valors occientals, sinó que fins i tot pot ser utilitzats per a la seva destrucció. Destruint les torres bessones, Al-quaeda va refutar aquest mite, tot i que Al-quaeda mateixa és basa també en un mite fàcilment refutable: el de la transformació de la humanitat mitjançant l’acció revolucionaria.