4/01/2011

Pujol pel camí de Damasc

Llegeixo la conferència de Pujol a la UPF, la seva, i estic molt d’acord amb la conclusió final, vist allò que Espanya dóna de si, no hi ha gaire arguments per quedar-s’hi. El meu problema però és que trenta anys d’autogovern, limitat però autogovern, no em donen cap expectativa ni entusiasme sobre allò que podria ser un estat català.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger Teresa Costa-Gramunt said...

Al segle XXI un estat català dins d'Europa ja no és una utopia sinó la cosa més raonable del món. Si Andorra és possible, per què no Catalunya?

8:21 a. m.  
Blogger Cristina said...

Exacte, però sembla que la gent no ho veu clar...

7:27 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home