Pujol pel camí de Damasc
Llegeixo la conferència de Pujol a la UPF, la seva, i estic molt d’acord amb la conclusió final, vist allò que Espanya dóna de si, no hi ha gaire arguments per quedar-s’hi. El meu problema però és que trenta anys d’autogovern, limitat però autogovern, no em donen cap expectativa ni entusiasme sobre allò que podria ser un estat català.
2 Comments:
Al segle XXI un estat català dins d'Europa ja no és una utopia sinó la cosa més raonable del món. Si Andorra és possible, per què no Catalunya?
Exacte, però sembla que la gent no ho veu clar...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home