3/04/2011

Leon Morin, prêtre

Passo pel BFI a veure una pel·lícula de J.P. Melville un cineasta que conec més aviat de segona mà. Hi projecten Leon Morin prêtre, un dels seus principals èxits a començaments dels seixanta. La pel·lícula explica la relació entre una mare, vídua d’un jueu i sense interès per la religió, i un capellà catòlic al temps de l’ocupació a una petita ciutat francesa. La temàtica pot recordar al diari d’un capellà rural filmat per Bresson quinze anys abans però jo vaig trobar el film molt menys commovedor i interessant que el seu precedent. L’austera reflexió sobre la quasi impossible conciliació entre fe i certesa és susbtituïda per una història tendent al romanticisme tot i que amb un final satisfactori per a la jerarquia catòlica. L’atractiu fonamental del film és a hores d’ara la seva parella protagonista: Emanuelle Riva, una de les figures cabdals de la nouvelle vague, i Jean Paul Belmondo, el qual se’n surt molt bé, tot a priori resultar un capellà poc creïble

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Blogger Cristina said...

Ostres Belmondo fent de capellà catòlic... Suposo que la idea de Melville era que no quedés creïble com a seminarista cast, no és pas la imatge que donava Belmondo. Per això el devia escollir.

Deu ser divertit, però.

6:41 p. m.  
Blogger Jordi said...

El contrat amb la imatge d'a bout de souffle que havia fet dos anys abans és immens, però se'n surt bé. No és pas un mal actor, tot al contrari

11:14 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home