El llibre dels morts

Després de Hereafter i Biutiful seguim amb el tema del més enllà. El British ha fet aquest hivern una exposició sobre el llibre dels morts, el text que havia d’ajudar als acabats de morir en el seu trànsit al més enllà. Com que els temps no estan per alegries, quasi tot el material de l’exposició té origen al mateix Museu, però tot i així val la pena, perquè la col·lecció de papirs mostrada, normalment no oberta al públic, és extraordinària, també hi ha exposades algunes mòmies de la col·lecció. El darrer espai exposa el papir de Nesitanibheru, el qual omple un semicercle de l’espai central del museu. L’itinerari informà exhaustivament de tot el que feia referència al destí després de la mort. El trànsit era ben complicat i la funció dels papirs era fer de guia per ajudar l’esperit a trobar el seu destí. Els codís exposats són el precedent més antic de la idea de judici final. La diferència és que als Déus egipcis se’ls podia enredar, o com a mínim el pas al més enllà responia a funcionarial actitud de tenir els papers que calien, i potser a això fa al·lusió Plató al Gorgies. Hi ha també moltes al·lusions i mostres del que segurament és la versió, més antiga, del joc de l’oca, el senet. De fet, qui conegui aquest joc, té més o menys una idea del que significa el trànsit envers la vida millor que pels egipcis era literalment això, com aquesta vida, però millor. Potser per això, aquesta altra vida no era universal, per tothom. Fora molt malvat donar-li a un esclau la vida eterna