Kettling

Dijous passat fou un dia ben trist per la democràcia anglesa. Els mitjans d’informació varen difondre i fou la imatge el dia, el cotxe del príncep de Gales envoltats per un grup de manifestants poc amistosos, però em sembla que es va insistir menys en una de les vulneracions més greus del desig de reunió i manifestació que ha hagut a aquest país des de fa molt temps. Per tal de minimitzar les protestes, el govern va intentar limitar l’accés al Parlament tant com es pogués. Per això, la policia va dissenyar una nova estratègia anomenada kettling, la qual consistí en acordonar alguns carrers plens de manifestants i impedir la sortida dels que hi eren dins o l’accés. Això suposa que alguns ciutadans van estar set hores obligats a romandre el carrer sense cap servei sanitari amb unes temperatures properes al zero graus. A la manifestació no hi havia només estudiants sinó persones d’edat avançada, una bona part del professorat universitari volgué també manifestar-se, i per tothom va resultar una experiència prou penosa. Els disturbis foren reals però tenien poc a veure amb a gent que fou deturada i en tot cas difícilment poden semblar una justificació per l’arbitrarietat comesa. Fou una experiència decebedora perquè els conservadors havien venut la impressió de que serien uns defensors de la tradició liberal anglesa i després de l’època de Blair tothom s’ho volia creure, però dijous van fer un pas enrere important i potser definitiu.