Puigcercós en campanya

Les declaracions de Puigcercós sobre Andalusia clarament són una bestiesa. Això ho ha dit tothom i a tot arreu i no cal estendre’s gaire més. Més inquietants són una part de les declaracions que no ha comentat gairebé ningú. Segons el lider dels republicans el fet que a Andalusia no pagui ni Deu contrasta amb el fet que l’estat vigila molt, massa, als catalans, cosa que és un motiu de queixa. Sí pensem que aquesta vigilància ha fet possible que sortissin a la llum casos com el de Millet, la inquietud de Puigcerccós resulta inquietant. Si recordem que de manera passiva als escàndols de Millet hi juga una part important les institucions catalanes, de la qual el seu partit forma part de manera prominent, que haurien d’haver controlat i no ho feren, comencen a fer-se palesos els aspectes més ombrívols d’un cert nacionalisme i corroboren la impressió que Puigcercós,en aquest punt, va perdre una gran ocasió de callar. A d’altres ha tocat molt més. Que l’eix del poder a Espanya passa per Sevilla i Bilbao és un fet indiscutible. Molt menys clar es com es podria capgirar aquesta situació. El contrast entre la indiscutible unitat en els temes de diners que són els més fonamentals, dels dirigents d’aquests llocs i de l’estat espanyol, contrasta amb la tensió i la rivalitat permanent entre els nostres partits (que sovint és més gran, quan més se semblen).