11/30/2010

Curs de directors

El pais informà la setmana passada de la bona recepció dels cursos de formació de directors d’instituts. Sí els tribunals de justícia competents no ho impedeixen aquesta mesura potenciarà la funció directiva fent-la decisiva a la tria de personal. El control del professorat pel director serà llavors molt estret i es suposa que els vilipendiats professors de secundària deixaren de fer el manta. La mesura com tota la política del departament té un caire neoliberal i és sabut que a l’univers ideals dels neoliberals els sindicats no existeixen. A Catalunya però si existeixen i estan organitzats com a grup de pressió des de fa temps (en el cas de CCOO a més amb molta afinitat de fons amb l’administració). Tot plegat fa pensar que la mesura pot tenir l’efecte, gens desitjable per a uns neoliberals convençuts, d’acabar enfortint alguns sindicats. Si aquest assoleixen el control d’una bona quantitat de direccions, llavors l’afiliació passarà a ser considerada per molta gent com un pas important per tenir feina o per tenir el lloc de treball desitjat un cop suprimit els concursos de trasllats. De fet, així es com opera CCOO a l’exterior sense que estigui provat, ni sigui del tot cert, que ells poden donar places. Potser no seran sindicats sinó directament partits polítics. De fet, així es com fan la selecció de personal molts ajuntaments. Aquesta, segons la lliure premsa del país, la gran recepta per la millora de l’ensenyament. Espero, pel bé del país, que en el futur la qualitat de les nostres institucions educatives sigui una mica més alta que la dels nostres diaris (els quals generalment ja trien el seu personal per aquest mètode). És difícil pensar entre nosaltres amb la lògica del país campió de la lliure empresa. Si a Catalunya de suecs, no hi ha gaire, d’anglosaxons tampoc (i els que hi ha només estan per fer de professors) mentre que, en canvi, els nostres lligams històrics amb Sicília i el sud d’Itàlia són del tot evidents.

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Blogger Teresa Costa-Gramunt said...

Aquesta idea lluminosa va sortir del cap del conseller Ernest Maragall i els seus acòlits altrament anomenats progressistes (però que apliquen un liberalisme salvatge).
Alguns, vient el tarannà del director o directora del seu institut, ja tremolen.

4:23 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home