Menys despeses

Dimecres fou el dia del judici final en aquest país, segons la premsa propera al laborisme. La coalició va emprar la tàctica d’anar filtrant mesures terrorífiques per què al final hom pugui pensar que no era per tant i certament podria ser pitjor però una reducció d’un 5% en el pressupost ,sostinguda durant els quatre propers any,és no és tampoc cap broma. No és la mort del Welfare State però si un aprimament significatiu. Els més afectats, i segurament de manera més injusta son els receptors de pagaments per minusvàlies i llargues malalties. La seva sort queda ara lligada a la de la seva parella sí la tenen. Es suprimeixen també les ajudes a la mobilitat sense les quals un bon nombre de ciutadans quedaran presoners a les seves llars. Mentre que la democràcia actual no s’hagi perfeccionat més, hom ha de prendre una certa cura de les denominades classes mitjanes i per tant els cops que aquestes reben són indirectes. La sanitat i l’ensenyament, del quals són en molt bona part dependents, no han estat retallats tot i que és previsible un deteriorament del servei ja que no es podrà fer front a una creixent demanda, tant de l’un com de l’altre. Una part important de les decisions a prendre recaurà sobre les entitats d’administració local, les quals hauran d’administrar els impostos municipals de manera que puguin compensar el 27% d’ingressos que perdran aquests quatre propers anys. En termes de treball, per resumir, es podrien perdre 490000 llocs de treball vinculats a les administracions públiques i un número aproximadament equivalent en el sector privat dins d’àrees com la construcció molt vinculades al sector públic. L’esperança d’Osborne és que el sector privat assumeixi aquestes pèrdues. Els motius per aquesta confiança no són del tot clars i són encara més foscos pels veïns de llocs com Liverpool, Blackburn o qualsevol ciutat del nord, perquè el fet cert és que des de la desaparició de l’industria i la mineria només el govern ha estat un agent significatiu de creació de llocs de treball i això quan les coses anaven bé. Com que cada cop crec menys a les ideologies i em sembla que és més entenedor l’aplicació de perspectives com la geopolítica (tot i que si ets català o valencià l’adopció d’aquest punt de vista resulta especialment depriment). En aquest sentit Anglaterra és un país normal, és a dir amb una vertebració més que problemàtica, i els pressupostos fan clar un nou repartiment del poder no precisament basat a la noció de solidaritat.