10/06/2010

Expectatives migrades

Les coses més simples i evidents són molts difícils de veure. Fa quasi tres segles Hume s’esforçà per fer veure quelcom en aparença obvi, que el futur no té per que ser igual al passat. El seu èxit fou escàs i moltes il·lusions humanes es fonamenten en aquest principi. Hi pensava a l’escocès l’altre dia mentre veia a Internet un dels reportatges publicats a El Pais sobre la precarietat de la situació laboral del jovent. Fa anys que em sembla evident que tota l’orientació, informació que posem al seu abast per ajudar-los a triar és del tot limitada, parcial i confusa perquè tendeix a recolzar-se a aquest punt de partida il·lusori. Potser no es pot fer cap altra cosa, però si podríem advertir si més no de la limitació i feblesa de totes aquestes expectatives. En qualsevol cas allò del que no cap dubte és que després d’haver viscut tants anys bons aquesta il·lusió és absolutament fructífera pel poder i quasi capaç de fonamentar per si mateixa la pau social.

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Blogger Alicia said...

Hace unos cuantos años, allá por los noventa, no nos mostrabais el mundo laboral como un camino de rosas, pero sí como la única salida posible a la independencia y como necesidad básica.
No recuerdo que escondierais las "limitaciones" de lo que nos íbamos a encontrar. Pero lo que sí que me quedó claro (al menos a mí), es la "consigna" que nos dabas a tener en cuenta a la hora de entrar en ese mundo nuevo de obligaciones, y esa "consigna" era el evitar a toda costa sentirnos alienados por el trabajo.
De tanto en tanto, cuando las cosas se tuercen, las reuniones se acumulan y todos nos volvemos locos, procuro retomar el consejo, respirar hondo e intentar disfrutar esos momentillos de charla con los compañeros, la hora de la comida o la pausa del café.
Gracias!
Alicia

6:30 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home