Coherències

El problema del tripartit, des del punt de vista dels seus crítics, és que hi convergien tres línies ideològiques en realitat contraposades i per això no podien funcionar. L’experiència democràtica de països normals mostra que necessàriament això no és així, però l’experiència d’aquests set anys finalment els ha donat la raó. Al desembre tindrem un govern de Convergència (i unió). Temo però que en un sentit molt essencial estarem igual. Si no he entès malament les posicions ideològiques de Convergència passen pel nacionalisme (no cal entrar per ara en més precisions) i una primitiva adscripció liberal derivada al neoliberalisme. És un fet, que ara per ara i històricament, el nacionalisme català és una cosa de classes mitjanes (la possibilitat de la transversalitat si tal vegada ha existit, ara està del tot extingida). És un altre fet, prou il·lustrat a aquest país on visc, que les polítiques neo-liberals tenen com a efecte l’afebliment de les classes mitjanes i dutes fins a l’extrem implicarien la seva desaparició. Alguna cosa no pot quadrar.