Maragall a TV3

Belen Esteban i els personatges associats de Tele Cinco són, sense cap de mena de dubte, deplorables. No hi pot haver debat en aquesta qüestió. Menys clar, és el caràcter dels vicis que els fan deplorables, si tenen un caràcter patològic i anòmal o pel contrari són horrorosos per massa comuns. Aquesta segona possibilitat no és inversemblant si considerem llur avidesa monetària, cosa gens rara entre nosaltres, o el seu afany de notorietat motor de la seva constant presència a la televisió. Aquesta tendència és compartida pel grup format si no per les millors persones, si per les que fan la tasca més noble: els polítics, no menys interessats a tenir un lloc permanent a la televisió. Un motiu suficient per enyorar el Regne Unit són els seus informatius on mai no es considera notícia una declaració d’un polític i en general només se’ls dóna veu quan hi ha una raó de pes. El començament de curs, per exemple, no ho és de cap manera, atès que ha passat cada any i passarà, governi Convergència, els socialistes o el PP. Barcelona no és Londres i el conseller d’educació ha tingut uns segons a TV3 on, tot felicitant-se de l’èxit segur de l’adquisició massiva de Toshibes, ha afirmat que, en general els catalans anem els primers en moltes coses. Malauradament la periodista no ha tingut el moment de reflexió, ni la rapidesa mental per qüestionar, sí és bó ser el primer, quan no saps on vas.