9/29/2010

Independència i crisi

Artur Mas fou molt més clar del que és habitual a l’entrevista del dissabte a El Pais. L’experiència d’aquest anys mostra que no hi ha tracte possible amb l’estat espanyol i el camí a seguir és el de la independència (tot i emprar la ridícula expressió del dret a decidir). Hi ha però una prioritat, posar la casa en ordre en el tema econòmic i fer front a la crisis. Només un país estabilitzat econòmicament pot aspirar tenir prou força per decidir. El problema però és que hi ha un cert consens entre la gent que sap, i vull pensar que Mas no n’és aliè, en pensar que la sortida d’aquesta crisis és una cosa de molts i molts anys. De manera subtil tornem a l’ajornament indefinit. Potser una estratègia més realista, per assolir la finalitat de la independència fora la contrària. Prendre partit de la crisi i aprofitar la possible situació de descontentament per dur a terme el procés traumàtic que necessàriament significaria la independència. És un camí més d’acord amb la naturalesa real de les coses, com pensaria Maquiavel, i menys contradictori a la pràctica tot i que no crec que passés per un augment de la felicitat general dels catalans.

Etiquetes de comentaris:

3 Comments:

Anonymous Anònim said...

I llavors perquè necessitem la independència?

8:16 p. m.  
Blogger Jordi said...

No sé si la necessitem, però tampoc ve de gust seguir com fins ara

3:14 p. m.  
Anonymous Xavier. said...

Pero encara que no ve de gust seguir com fins ara, sí estem com estem és per culpa de la classe política catalana, amb polítics de perfil tan baix com Artur Mas. No tota la culpa és de Madrid. I aquests polítics tan dolents són els que han de posar la casa en ordre i treuren's de la crisi.

6:21 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home