Independència i crisi

Artur Mas fou molt més clar del que és habitual a l’entrevista del dissabte a El Pais. L’experiència d’aquest anys mostra que no hi ha tracte possible amb l’estat espanyol i el camí a seguir és el de la independència (tot i emprar la ridícula expressió del dret a decidir). Hi ha però una prioritat, posar la casa en ordre en el tema econòmic i fer front a la crisis. Només un país estabilitzat econòmicament pot aspirar tenir prou força per decidir. El problema però és que hi ha un cert consens entre la gent que sap, i vull pensar que Mas no n’és aliè, en pensar que la sortida d’aquesta crisis és una cosa de molts i molts anys. De manera subtil tornem a l’ajornament indefinit. Potser una estratègia més realista, per assolir la finalitat de la independència fora la contrària. Prendre partit de la crisi i aprofitar la possible situació de descontentament per dur a terme el procés traumàtic que necessàriament significaria la independència. És un camí més d’acord amb la naturalesa real de les coses, com pensaria Maquiavel, i menys contradictori a la pràctica tot i que no crec que passés per un augment de la felicitat general dels catalans.