constatacions

La meva primera impressió després d’uns dies de treball a Catalunya confirmen una sensació que tenia des de fa temps: la del progressiu divorci entre polítics i periodistes d’una banda i el país real. Mentre determinats mitjans de comunicació van plens de pujades de l’independentisme a les enquestes, m’ha sobtat, i jo d’entrada ja era més aviat escèptic, el predomini del castellà al meu institut, que no pertany al cinturó roig. Parlo de l’alumnat, perquè la situació del professorat és completament l’inversa. Aquest predomini no sembla tenir el fonament ni a raons ideològiques, ni de procedència dels alumnes sinó que en molts casos sembla una qüestió de prestigi i comoditat. Una avaluació seriosa de les polítiques lingüístiques i de la pseudomítica immersió són del tot necessàries si queda espai per a alguna de serietat al país.