Esplendor i glòria de la Internacional Papanates

Llegeixo mentre voltava per Alemanya, el darrer recull d’articles de Quim Monzó, tots són articles que vaig llegir al diari el seu moment però passo un bon moment rememorant-los. En aquest recull, i hauríem d’afegir els darrers i els molts anys que queden per aplegar, Monzó va construint un aclaparador mostrari de la imbecil•litat autonòmica, estatal i finalment universal. Les coses que ens expliquen Monzó fan evidentment plantejar la qüestió de sí aquest grau d’imbecil•litat és creixent de, com si deia l’immortal Pepe Isbert a El Verdugo “la raza degenera”. Crec que pensar una cosa així implica una idealització del passat sense gaire sentit i allò que correspon a una perspectiva post-moderna és pensar que el grau de papanatisme és manté constant. No és però un resultat afalagador per la gent que durant el darrer període de la història hem estat compromesos amb la tasca d’augmentar la il•lustració general.