El dilema espanyol

Llegeixo a la premsa el dilema espanyol, l’article conjunt de 68 articulistes catalans. Trobo el terme dilema no gaire ben trobat. L’equiparació entre les dues possibilitats plantejades per l’article no presenta gaire simetria. La involució és una possibilitat real i segurament a hores d’ara ben probable, la independència és això que aquí diuen un “wishful thinking” que mai ningú no ha concretat en un projecte real, ni tampoc una estratègia o tan sols una tàctica per realitzar aquest projecte. La independència, no té garantida una majoria suficient, ningú sembla preocupat per veure com es podria aconseguir aquesta majoria i, aquest és l’argument més important, l’experiència de trenta anys d’autogovern no proporciona gairebé cap element que permeti albirar expectatives positives envers aquest estat independent. Les fugides endavant són incompatibles amb virtuts necessàries i fonamentals com la lucidesa o a la versió més nostrada, el seny. Al capdavall, a l’article és ben clara la manca d’ambdues coses. No té sentit el recurs constant a una interpretació de la història que no s’aguanta per enlloc i encara en té menys a les arnades mitologies, afegir-ne altres com parlar del “significatiu èxit d’integració que ha suposat la immersió lingüística”, una afirmació que constitueix pura i simplement no una errada sinó una mentida.