Selecció de personal

A Anglaterra no hi ha res semblant al Departament d’Ensenyament o al MEC. L’ensenyament està pagat per l’estat però la gestió està cedida a d’altres entitats, generalment municipis o congregacions religioses (suposo que aquest sistema us sona). Fa ja alguns anys que s’ha adoptat aquest sistema que no ha dut grans millores a l’ensenyament britànic, un dels pitjors d’Europa. En aquest sistema no existeix el funcionariat, sinó que cada vacant és coberta en un concurs individual. Aquestes tries es produeixen enfront d’organismes de selecció en el qual poden intervenir els alumnes i és això el que ha generat la protesta de diversos sindicats d’ensenyament britànics. Sembla un fet constatat, pel testimoni d’equips directius, que sovint la puntuació oferta pels alumnes ha resultat decisiva al refús d’algun candidat amb moltes possibilitats i l’admissió d’altres. Tot això podria ser entès com un triomf de la pedagogia democràtica, però molts professors que han patit aquest procés s’han sentit terriblement humiliats en haver de respondre preguntes, com ara, quina disfressa els hi agradaria dur a l’escola, quin talent triarien si participessin en el popularíssim Britain’s got Talent o ser convidats a cantar la seva cançó preferida. D’altres candidats admesos han sabut després que l’element decisiu de la seva tria fou que el seu principal adversari es semblava a Humpty Dumpty. Els sindicats apunten també la possibilitat de manipulació de les opinions dels alumnes i fins i tot de revenges en alguns casos. Tot plegat seria ridícul si no fos tan clarament perillós. En general (tot i que hi ha evidents excepcions) el treball de mestre i professor no ha estat gaire valorat, però en una època d'infatilització i cretinització només hi ha lloc per esperar el pitjor