Retorn a la fe antiga

Ecce Comu és el títol del darrer llibre de Gianni Vattimo, l’home que definí més clarament amb la seva obra l’eclosió del pensament postmodernista. El llibre ens presenta la seva trajectòria política que l’ha dut a definir-se un altre cop, després d’un periple llarg per posicions d’esquerra moderada, com a comunista. Les intencions de Vattimo em produïren un certa sorpresa, la incorrecció política no ha estat mai una de les seves característiques principals, i fins i tot perplexitat, ja que tinc el record ben viu de la rebuda freda que els comunistes dels anys vuitanta, molt lluny tots ella ara mateix del comunisme, li feren quan exposà a Barcelona la novetat del pensiero debole.
Tanmateix, el llibre resulta molt menys sorprenent després de llegir-lo, si més no, per la gent que no ha acceptat l’imperatiu del nostre temps de llençar integra l’obra de Marx a les escombraries. Des del meu punt de vista, les intuïcions valuosos no manquen a aquesta obra, que ajuda a entendre coses, si prescindim de disbarats com la xerrameca entorn a la universalitat de les lleis de la història. El llibre està però molt centrat a l’experiència de Vattimo dins de la política italiana i aquest és un fet certament connectat amb el seu palès pessimisme. El significat que per cadascú pot tenir la reflexió de Vattimo està connectat a la consideració que en tinguem de l’experiència italiana. Si aquesta és un cas aïllat o, pel contrari, el cas italià marca una tendència per tota la resta d’Europa. Una hipòtesi no del tot improbable en un país que cada cop italianeja més.