Tornant sobre la guerra d'Irak

Divendres es produí la molt esperada visita de Blair enfront de la comissió Chilcott que investigà la guerra d’Irak. De fet, malgrat estar molta estona no va dir res de gaire nou. Tampoc va demanar perdó com alguns esperaven. Si políticament la sessió resultà de poc interès, si resultà excepcional com a, ¿última? aparició del personatge que Blair inventà pel ell mateix. La seva pretesa superioritat moral és evidentment proporcional a la seva quasi absoluta incapacitat per a qualsevol dubte que el pugui inclinar a l’autocrítica. De fet, quasi tota la seva intervenció suposa un constant i absolut escapolir-se per la tangent. Sorprèn, però, la simplicitat de la visió del món que sembla sostenir la seva relació dels fets. Si és efectivament sincera, resulta un fet preocupant, però si pensa que aquesta és la visió que pot admetre el públic, encara ho és més. Certament, una de les possibilitats per interpretar el personatge, és considerar-ho un cínic. No és, però,ni de bon tros la més interesant.