1/17/2010

A prophet




Un prophète fou el film guanyador del festival de Cannes de l'any passat i la pel·lícula escollida com a millor film de l'any pels crítics de Sigth & Sound. És una obra del director francès Jacques Audiard, un home d'un talent sòlid però que necessita treballar sense preses. Cadascun dels films té un període de preparació de quatre a cinc anys. Un profeta és la història de l'empresonament de Malik, un jove àrab condemnat a sis anys de presó, per un delicte del que mai no s'ens dirà res. No sabrem gaire del passat de Malik. Només es fa una petita referència a què part de la seva infància va transcórrer en una llar d'acollida. Malik és un personatge sense passat i quan comença el film sense atributs, un noi més aviat ignorant. La pel·lícula descriu essencialment a partir d'aquí, el procés educatiu del jove que li permetrà, primerament, sobreviure i després tenir una posició preeminent dins del microcosmos carcerari. En aquest sentit el film segueix la línia genèrica de qualsevol Bildungsroman tot i que amb una perversió evident, perquè Malik es farà un home, en el sentit menys pejoratiu possible del terme, mitjançant la seva carrera de criminal.

La crítica britànica i francesa han estat entusiastes davant d'aquest film. A mí, em va cansar en un cert moment de la projecció quan la minuciositat a la descripció dels negocis del protagonista se'm va fer excessiva. Potser perquè jo mantinc la idea que la brevetat és sempre un punt a favor d'una història. El film guanya, però, des de la distància del record. A mesura que ho vaig rememorant, esdevinc més conscient de la seva riquesa temàtica. Un dels punts d'interès és la relació del jove amb el cap de la màfia corsa que esdevindrà una mena de pare, tot i que d'aquests pares als que cal matar. La realització és del tot ajustada i un dels triomfadors absoluts del film és l'actor que fa el paper de protagonista, Tahar Rahim, molt convincent al seu paper. La pel·lícula transcorreix quasi completament a la presó, només sortirem de la presó amb Malik per acompanyar-lo als seus ocasionals permisos, i ofereix una descripció del món penitenciari francès de vocació realista (el film fou rodat en estudi, però el so de fons prové d'una presó) interessant, la presó és un àmbit fragmentat ètnicament i l'èxit de Malik es fonamenta a la seva capacitat per entendre les parles de tothom (és bilingüe francès-àrab i a una escena el veurem aprenent cors), però també ambigua, perquè si el film és fidedigne, matar o fer matar algú en una presó francesa és quelcom que acaba resultant pràcticament gratuït.

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Anonymous Xavier said...

A mi se me hizo un poco pesada la segunda parte de la película, considerando además que la he visto subtitulada en inglés y con el sueño que arrastro siempre que quiero ver una película desde hace tres años. No obstante, está bien, me gustó sobre todo la primera hora y el final con la versión de "Mack the knife".

7:54 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home