Música llatina al Barbican

D'esquerra a dreta, Tito Rodríguez jr i Machito jr.

Diumenge passat el Barbican feu una concert dedicat a la música llatina, en concret, a la barreja entre ritmes tropicals i jazz que definí la música del les big band llatines del cinquanta. De jove, vaig tenir molta tirada per aquesta música i en vaig fer una certa col•lecció, que a hores d’ara deu estar prou dispersa pels llocs on he viscut. La part principal del concerta era l’actuació de la Big Three Palladium Orchestra, la qual recull el nom del mític local neoiorquí on es feren sentir les orquestres de Tito Puente, Machito i Tito Rodríguez. Precisament els fills dels dos últims eren els líders d’aquesta formació.
Prèviament actuaren un grup del Bronx anomenat la excelencia. La seva proposta s’inscriu dins d’una concepció més contemporània de la música llatina que en aquest cas sí que es pot dir pròpiament salsa. Tot i que no crec que sigui del tot nou, aquest grup presenta com a tret distintiu el caràcter reivindicatiu de llurs lletres, les quals en alguns casos tenien una gràcia evident. El problema és que el so fou contundent, massa contundent, i sovint quedaren ofegades les veus dels solistes. La seva proposta agradà molt al públic, la seva relació amb allò que ara es balla com a salsa era més clara que en el cas de l’atracció principal, i tot i ser els teloners la seva actuació es perllongà fins al punt de que l’atracció principal hagué de retallar la seva actuació. (en total el concert durà quatre hores)
Des del meu de vista fou certament una pena. La qualitat de l’orquestra del Palladium es mostrà amb escreix a la seva actuació. D’entrada assumí la direcció Tito Rodríguez jr,el qual és mostrà com un timbaler digne de dur el nom de son pare. Els convidats especials foren segurament el millor de la nit. En primer lloc, Jimmy Bosch, el llegendari trombonista de la Fania all Stars que està en plena forma en tots els sentits i després Larry Harlow, sota la direcció del qual s’esdevingueren els millors moments de la nit, fent tornar a viure una de les manifestacions musicals més plaents del segle passat.