Quintanilla forever

En Ferran Saez m’informa aquesta tarda per e-mail de la mort de José Luis López Vázquez, el protagonista d’una molt bona part de les espanyolades dels anys setanta, que finalment, en molt bona part gràcies als seus papers amb Carlos Saura, acabà obtenint un ampli reconeixement. Jo no en soc gaire amant ni de les unes ni de les altres, però si que penso que era un actor excepcional. Parlant aquest vespre amb el meu germà m’explicava que el paper que li venia primer al cap era el del germà de l’angoixat protagonista del la berlanguiana el Verdugo, on té poques escenes però assoleix fer-se amb totes en les que surt, ajudat, això sí, per una extraordinària Maria Luisa Ponte. López Vázquez era l’actor pensat per fer de protagonista a la preparació del film però els italians, era una coproducció, volgueren un actor del seu país i el paper fou Nino Manfredi. La censura a més retallà el personatge de López Vázquez i el feu desaparèixer a la meitat del film (al guió original, era la seva condició de sastre eclesiàstic la que permetia al seu germà contactar amb un bisbe i així obtenir la recomanació necessària per ser botxí). Cal no oblidar però el seu paper de Quintanilla a la no menys esplèndida Placido i un més tardà paper de protagonista al film de Berlanga potser més vitriòlic, Vivan los Novios. Encara més matisada, en el sentit en què pogué mostrar alhora les seves qualitats com a còmic i actor dramàtic alhora, fou el seu paper a El pisito on feu una interpretació de les que per sí soles justifiquen una carrera.