politics of fear

Politics of fear és el títol d’un dels darrers llibres de Frank Furedi. Furedi parla al llibre de superació de la dicotomia entre dreta i esquerra i ho fa focalitzant-se a la noció de política de la por. Sé que vist des de Catalunya, el tema de la desaparició de la frontera entre dreta i esquerra és especialment pestilent, en un moment en el què per una bona majoria dels comentaristes això simplement vol dir una anihilació completa del legat moral i polític aportat per les lluites populars (cosa feta més confusa per la hegemonia d’una oligarquia que es deleix per presentar-se com progressista i esquerrana i la presència d’un catalanisme que mai no ha assolit ser ben bé transversal). Per Furedi la desaparició de la frontera entre dreta i esquerra està lligada a la desaparició del futur, és a dir, al predomini en la nostra realitat d’una por cerval a pensar el nostre futur; un fenomen vinculat d’alguna manera a l’emergència del thatcherisme i a la imposició d’una visió basada a la manca d’alternatives (de la mateixa manera, qualsevol mínima sensibilitat històrica fa impossible la celebració del passat que constituïa la reivindicació principal de la dreta). En termes radicals Furedi parla de mort de la imaginació política, un fenomen vinculat a una època de subestimació de les capacitats humanes en general i de les capacitats polítiques en particular. El tret distintiu de la cultura política contemporània és la seva completa manca de confiança a l’acció humana. Les ideologies han mort i han estat substituïdes pels estils de vida i per l’afirmació de la pròpia identitat, cosa que altera sensiblement el sentit de les votacions. Sovint la gent vota més pèls seus valors o per la preservació de la seva identitat que no pas pels seus interessos.
Per Furedi el Disengagement és una de les nocions fonamentals del nostre temps. El segon capítol de la seva obra està dedicat a l’anàlisi d’aquesta noció, de la qual ni tan sols escapen els més aviat virtuals actes de protesta com l’equívoc slogan que presidia la manifestació antiguerra d’Irak, Not in my name. El tercer capítol profunditza en la pèrdua de sentit dels mots dreta i esquerra, vinculada especialment a la por al futur manifestada pels tradicionalment progressistes. Per Furedi, la diferència fonamental entre dreta i esquerra és, ara per ara, l’objecte de la seva por: el terrorisme pels primers, les catàstrofes mediambientals pels segons. En termes filosòfics, però, l’element més important de canvi ha estat l’abandonament de la defensa de la il•lustració que si bé no era exclusiva de l’esquera, estava essencialment lligada a aquesta actitud.
El concepte central del quart capítol és la deferència al destí. Hi ha una connexió evident entre el cansament per la política i la creença cada cop més generalitzada a Occident que el futur serà pitjor que el present. La manca de confiança a la política és el senyal d’una manca de confiança a la capacitat general de la humanitat. Aquesta manca de confiança ha estat el fonament de la visió terapèutica de la cultura que constitueix un dels temes claus de Furedi al llarg de la seva obra. El sisè capítol tracta sobre la desconnexió de les elits i aquí l’objecte d’estudi és sovint les desventures del partit democrata americà i la seva necessitat d’establir ponts amb uns votants cada cop més llunyans a les seves concepcions de la vida. (tot i que cal considerar aquí una distorsió molt seriosa provocada pels mitjans de comunicació, els quals magnifiquen grups de pressió amb una capacitat de mobilització real molt inferior a la dels desacreditats moviments polítics). El setè capítol analitza més a fons la noció de por com a element principal de guia de la pràctica política i el vuitè parla de la correlativa infantilització del públic, vinculada al fet que l’exhauriment de la política acaba causant la colonització de la vida pública: la ingerència de l’estat a una, cada cop, més migrada vida privada (pensem a campanyes com el five a day). La qüestió està connectada a la desorientació de les nostres oligarquies massa primes intel•lectualment per marcar a la gent un camí de pensar, però prou segures moralment, per dir-li a tothom allò que cal fer o com s’han de comportar.
La conclussió del llibre és positiva en el sentit que Furedi defensa com a sortida la creació d’un paradigma alternatiu basat a la fe a les capacitats humanes que ha de tenir com a element central una revindicació de la vàlua del coneixement humà i de la capacitat per adquirir-lo.