11/05/2009

Jordània (II)

L'entrada a Petra
El tresor
Tombes
El teatre
El monestir
L'altar del sacrifici
Les muntanyes que envolten Petra
L'entrada a la petita Petra

Petra és encara, relativament, una de les meravelles del món menys explorades. Relativament, dic perquè al lloc són evidents els signes de sobreexplotació turística, cal tenir en compte però que una molt bona de l’excavació és relativament recent i que hi ha molt més per a descobrir del que fins ara ha estat trobat. Més que cap altre lloc d’aquesta mena, és una visita per a caminar. Els dos dies d’estada em van permetre fer llargues caminades, de nou hores la primera. En un cert sentit l’experiència em recordà un lloc menys famós, del que vaig fruir-ne molt, Mesa Verde el parc nacional al sud de l’estat de Colorado. A tots dos llocs hi ha una combinació de jaciment arqueològic i de parc natural, ben singular. Si els anasazi desaparegueren de la història per raons poc clares, tot i que segurament hi hagué un trencament de l’equilibri ecològic, foren els terratrèmols els que causaren l’abandonament i després l’oblit de la ciutat dels nabateus. L’edifici més remarcable i famós del lloc és l’anomenat tresor. La seva aparició fa un gran efecte, després d’una gorga molt llarga i molt estreta, que feia la ciutat inexpugnable, apareix la façana al final de la petita obertura per la que hem abat avançant. L’edifici és de fet un mausoleu. El seu interior està buit com la resta dels edificis de la ciutat després de segles d’ocupació pels beduins. L’obertura del parc arqueològic-turístic va forçar el desplaçament i des del camí principal es pot veure el poble de nova planta on foren trasladats. El carrer central està rodejat d’altres mausoleus, un teatre romà i acaba a una esplanada amb tres temples, pertanyents a les tres grans religions que convivien en aquesta ciutat al començament de la nostra era. Dels temples es veu relativament poc perquè encara queda molt per excavar. El segon edifici més notable és el monestir, al qual s’hi arriba després d’una pujada de més de tres quarts d’hora. L’edifici més modern que varem veure era una església bizantina amb uns mosaics ben preservats. Tot i que la gent que va amb preses poden fer-se una idea del lloc en un parell d’hores, els dos dies que vaig restar no foren malaguanyats. Molt recomanable fou, com férem el segon dia, pujar fins a l’altar dels sacrificis, el punt més alt de la plataforma de muntanyes, des d’on hi ha una molt bona visió del conjunt després d’un camí prou interessant en ell mateix. L’endemà encara poguérem visitar el lloc conegut com la petita Petra. Un conjunt semblant, de dimensions més modestes i que, de fet, era el lloc on els nabateus realitzaven la seva activitat comercial, doncs en principi no deixaven entrar forasters a la ciutat principal.


Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Blogger Cristina said...

Petrus petri

7:56 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home