Concerts i vida joiosa

Setmana especialment plaent. És la tardor més càlida des de que estic a Londres. La temperatura rarament baixa del 12 graus, amb la qual cosa encara no han calgut cap de les mesures que exigeix l’estricte hivern. Ni una línia en treballs filosòfics però no es pot tenir tot. Si que puc anar en canvi a dos concerts extraordinaris. El dimarts l’acadèmia de Saint Martin in the fields acompanyant Murray Perahia, executant composicions de J.S. Bach i Mozart. Ahir al South Bank, l’overtone quartet liderat per Dave Holland, el qual junt el saxo Chris Potter, el pianista Jason Morand i un bateria del tot excepcional Eric Harland, oferiren un dels millors concerts de Jazz que he vist en els darrers anys; exemplar per la seva voluntat en esforçar-se per evolucionar sense foragitar els espectadors. Temps joiós en el que l’única petita ombra, residu d’una educació filosòfica, és la vella pregunta kantiana sobre quines són les condicions per ser digne de ser feliç,. De fet, però, en realitat tampoc hi penso gaire, només molt esporàdicament.