10/05/2009

preses de pèl

Aquesta setmana he hagut de fer les baremacions dels aspirants a ocupar el lloc d’ordenança al meu institut. Més de cinquanta candidats han enviat les seves dades. Una molt bona part són llicenciats, molt d’ells en ciències de la informació. És difícil deixar de pensar que algú els hi ha aixecat la camisa molt de temps. Les aixecades de camisa no són però només un patrimoni ibèric. Llegeixo a una revista anglesa que el número d’estudiants d’interpretació al Regne Unit aquest any supera el nombre d’actors i iguala el de totes les persones que treballen a l’àmbit de l’espectacle. Impertèrrit, un responsable educatiu assenyala que encara que aquests joves no seran mai res semblant a actors, la seva experiència interpretativa els anirà d’allò més bé per a ser triats com personal de Marks & Spencer o alguna empresa per l’estil. Enmig dels encenalls retòrics, que inclouen quasi sempre el desig de fer de l’escola un altre cop un ascensor social, el sistema educatiu va ajustant-se perfectament a un futur on les classes mitjanes esdevindran irrellevants.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger Alicia said...

Está claro que las ofertas de plazas universitarias no corresponden proporcionalmente a las que después se encuentran en los portales de ofertas de trabajo, y la frustración de no desarrollar el tipo de ocupación que te gustaría y para la que te has preparado acaba quedando solapada por la necesidad de pagar facturas.

1:07 p. m.  
Blogger Cristina said...

Treballar al M & S té tant o més mèrit que fer '"d'actor" professiona, les "performances" són diàries, ja que l'atenció al client sempre té un punt molt elevat d'actuació teatral.

Tampoc és tan horrible, sempre queda l'opció de fer teatre amateur o muntar un grup amb amics. I a Londres l'actuació és l'ordre de cada dia.

6:41 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home