10/06/2009

Polanski i la revolució sexual dels setanta

Polanski és notícia als mitjans comunicació de tot el món, per la seva detenció i la possible extradició als Estats Units on li espera una condemna per violació a una nena, llavors, de 13 anys. Les valoracions es divideixen entre els que consideren que han passat molt anys i hi ha motius per deixar-ho córrer, un dels quals fora el talent del cineasta polonès, i els que, sovint indignat amb aquests arguments, defensen la necessitat del càstig atesa la maldat del seu acte. Mentre es desenvolupa aquesta polèmica, la setmana passada la policia britànica va entrar a la Tate Modern, una de les catedrals de l’art contemporani, per retirar-ne un retrat nu de Brooke Shields, fet més o menys a l’època de la violació, és a dir, quan una impúber Brooke Shields acabava de fer deu anyets. Cal dir, que l’esmentat retrat no era inèdit, havia estat publicat a Play-Boy i s’havia difós amb tota normalitat pel mon anomenat civilitzat. No vull pas donar un argument a favor de Polanski, que pel seu treball em cau realment bé, però em sembla que per acabar de fer-se una composició cabdal de la situació val la pena recordar la diferència entre el nostre temps i els setanta, on tot semblava estar permès. Els temps en els que Jodie Foster va esdevenir una estrella als 13 anys, precisament en un paper de nena prostituta, en una escena li explica a un sorprès Travis com la seva feina la convertia en un element de l’avantguarda per la lluita d’alliberació de la dóna, i quan Daniel Cohn-Bendit, treballant per una temporada a una llar d’infants, feia experiments que ara el durien directament enfront del jutge de guàrdia.

Etiquetes de comentaris: , ,

4 Comments:

Blogger Cristina said...

Justament ara pensava en Chinatown, gran pel.lícula de Polanski, on les històries (ara considerades impúdiques) esdevenen amb un to glamourós.

El més fort és que la noia suposadament forçada per Polanski ha dit que el deixin estar. Si la suposada víctima passa del tema, com pot ser que no ho facin els altres?

6:37 p. m.  
Anonymous Xavier said...

Pues porque por mucho que la víctima perdone, hay delitos que son perseguibles de oficio y de eso se encarga normalmente un juez instructor o el Ministerio Fiscal. En definitiva, su función es velar por la legalidad y, en Derecho Penal, que si alguien ha cometido por ejemplo una violación vaya a la cárcel y no perturbe la integridad de otras posibles víctimas, por más que la persona que haya sido agredida le perdone (sea con o sin coacción).
Ignoro como opera la prescripción de acciones penales en E.E.U.U. o incluso si son imprescriptibles todos o algunos delitos, pero creo que con la legislación española sólo el hecho de que la acción hubiera prescrito salvaría de ser procesado a un sujeto como Polanski y se iría de rositas. Dicho esto, pienso que Polanski es un notable realizador de cine.

8:42 p. m.  
Blogger Jordi said...

Lo que yo he leído es que depende del juez que falla el caso,decidir cual es el período de prescirpción y en el caso de Polanski, el juez declaró que el delito no prescribía.

10:31 p. m.  
Anonymous XAvier said...

Entonces hemos de confiar en el buen criterio del juez. Aparte de que algunos delitos como el exterminio o genocidio organizados (en plan Balcanes) estaríamos todos de acuerdo en que son imprescriptibles, el presunto delito cometido por Polanski es especialmente repugnante. Entendería mejor que operara la prescripción en un delito como, por ejemplo, un atraco a mano armada.

6:32 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home