Llanthony

Un cavall molt sociable
l'abadia de Llanthony

Altres vegades ja he explicat el meu entusiasme pels monestirs britànics o, per ser més exactes, per les runes del monestirs britàniques, als quals no se’ls infringeix les horribles restauracions típiques d’altres països, com ara el nostre. Llanthony és una abadia del segle XII i un dels llocs més tranquils i agradables de visitar d’aquest pais, potser com a conseqüència del fet que només es pot accedir mitjançant una carretera d’un únic carril durant uns quants kilòmetres. Hi ha un hotel amb fama de confortable i un pub que diuen serveix una de les millors cerveses del país. Probablement un dels llocs més adient que mai he vist per perdre’s del tot. Al costat de les runes, hi havia un monestir on, sense cap amoïnamen,t pasturaven uns cavalls. Vaig estar mirant-me’ls molta estona i em va semblar evident perquè Swift va utilitzar aquest noble animal com a revers dels miserables, des de tots els punts de vista, yahoos (és a dir, humans)