9/22/2009

Hay-on-Wye

A començaments dels seixanta, la motorització massiva del Regne Unit tot just acabava de començar i la vida als pobles de l’interior de la illa era força ensopida amb una activitat econòmica migrada. Llavors Richard Booth va prendre una decisió aparentment absurda per a un jove acabat de llicenciar en Oxford, tornar al seu poble, una vila gal•lesa a prop de la frontera amb Anglaterra, i obrir una llibreria de segona mà. La seva idea tingué èxit i s’afegiren altres llibreters fins convertir la ciutat de Hay-on-Wye en la capital bibliòfila del Regne Unit. Actualment funcionen unes 30 llibreries a una ciutat que no arriba als 2000 habitants. Hi ha, és clar, de tota mena: especialitzades en poesia, en llibres de misteri, generals, dedicades al llibre antic ... La ciutat té l’avantatge també d’estar a les portes d’un parc natural, cosa que la converteix en un lloc ben adient per passar unes vacances variades. M’hi vaig perdre el darrer cap de setmana i tot que a les seccions de filosofia no vaig trobar res especialment abellidor, no passa el mateix amb les de cinema, cosa que em permeté engruixir la biblioteca i posar-me més pressió, per començar a adoptar la mesura que ha de sortir un per cadascun que entri.

Etiquetes de comentaris:

3 Comments:

Blogger Cristina said...

jeje, això ho dubto molt ... (que ens coneixem)

5:36 p. m.  
Blogger Teresa said...

Quina bona iniciativa!
Quin ham per als qui sempre estem a l'aguait d'aquell llibre que ens ha de sorprendre...
I sí, d'acord amb tu, crec que hauríem de tenir el valor d'anar-nos desfent d'aquells llibres que veritablement no ens han aportat res!
Potser agradaran a algú altre.
Portar-los a les llibreries de vell perquè els trobin és una idea excel.lent.

7:28 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Durant el festival, Hay on Wye sembla un petit miracle, com la veritable essència de la civilització: hi ha un lloc verd i natural on pots trobar passejant Derek Walcott o García Márquez (però també Blair o Clinton), i hi ha cervesa i converses en veu baixa que fins i tot poden ésser interesants. Em permeto un petit "ai" de nostàlgia.
Albert A.

11:35 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home