Mandra

Els apologetes del liberalisme generalment proclamen com a una de les virtuts del seu ideari una suposada correspondència amb la naturalesa humana, en contraposició a concepcions més utòpiques que acaben definint com a condició de possibilitat de la seva realització una reconstrucció d’aquesta naturalesa. S’han fet paleses nombroses vegades les nefastes conseqüències d’aquest programes de reforma. La vessant més negre del programa liberal està però, quasi totalment per descriure i allò que s’ha fet, no sempre és a l’abast de les generacions més joves. Igualment inadvertit passa el fet que els fundadors del liberalisme no tenien tan clara aquesta fonamentació del seu sistema a la naturalesa humana. Pel contrari, ells també creien precisa una necessitat d’aquesta mena. Una reforma que, de fet, sí que ha estat efectuada amb resultats, com a mínim, discutibles. L’orientació d’aquesta reforma és reflecteix a aquest text dels humeans diàlegs sobre la religió natural (Hume mantingué una estreta relació d’amistat i col·laboració amb Adam Smith) en el moment en què Philo està donant arguments per mostrar la poca perfecció del mon i l’arbitrarietat i la presumpció de qualificar el mal com a necessari:
Quasi tot els mals, tant moral com naturals, de la vida humana neixen de la mandra. Si la nostra espècie estigués, per la seva constitució original, exempta d’aquest vici o manca de fermesa, el cultiu perfecte de la terra, la millora de l’art i la industria i l’exacta execució de cada ofici i treball, s’ esdevindrien immediatament i els homes podrien assolir tot d’una aquest estat de la societat que només de manera imperfecta poden obtenir els governs regulats més excel·lentment.