8/26/2009

la qüestió més cabdal

Des del passat mes de març estic llegint el llibre de Charles Taylor, a secular age. És un llibre molt treballat i de molt volum, gairebé nou-centes pàgines a la versió original. Taylor tracta de fer una reconstrucció del procés de secularització que ha definit la cultura occidental. En un altre moment amb més tranquil·litat , si això s’esdevé alguna vegada, caldrà parlar a fons del llibre. Avui només m’agradaria citar una sentència que per mi defineix de la manera més exacta possible, quina és la manera en què podem refer la pregunta kantiana de què cal fer. Per Taylor la qüestió cabdal seria la de com es pot assolir el grau més alt de filantropia amb el grau més ínfim d’esperança a la humanitat.

Etiquetes de comentaris:

2 Comments:

Blogger Alicia said...

Doncs a veure si ens pots fer un dia cinc céntims sobre aquest tema...
No acabo d'entendre si al que et refereixes és que resulta suficient tenir un mímin d'esperança en l'ésser humà per estimar-se'l totalment o que els conceptes de filantropia i fe en la humanitat no han d'anar proporcialment "in crescendo", és més, que poden anar proporcionalment a la inversa...
...Uf! quin embolic!!!
Una abraçada,
Alicia

1:15 p. m.  
Blogger Jordi said...

Des de la contemplació del mon, estimar l'ésser humà és difícil, complicat, poc plausible. Malgrat tot no fora just oblidar allò que el ser humà pot ser, això és el fonament de la filantropia. Això és el que ens obliga, malgrat les evidències que constatem mitjançant la història. Crec que Orwell ho explica molt bé quan digué que cal conjugar la simpatia envers l'oprimit quan s'aixeca contra el seu opressor amb la desconfiança envers el desig de l'oprimit d'esdevenir un nou opressor.

9:19 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home