7/31/2009

Final de curs

Final del pitjor curs de la meva vida. Hauria de treure moltes conclusions però no en tinc encara gaire ganes. Havia escrit fa anys envers el poc sentit de fer treballs directius a hores d’ara, però la realitat ha superat les expectatives. El treball de gestió és ara per ara del tot incompatible amb el treball purament docent, molt més enllà d’una pura qüestió de temps i connectada amb el fet, sobretot, de què el treball d’administració es fa contra els professors i, concretament, contra el que podríem dir una concepció liberal del treball de professor. Només dues petites notes per acabar. Hom m’ha recriminat no tenir prou consciència de la meva obligació de ser un cap de personal. Això és un fet que no puc negar. Haver-ho estat, però, hagués significat estar en contradicció amb un de les poques eleccions que recordo haver pres a la meva vida. D’altra banda tinc del tot clar que un institut no és una empresa i que l’empresa no és el model d’organització humana que s’escau en aquest cas. La segona nota fa referència al meu llibre sobre Descartes i l’aposta sobre la generositat de la que derivava el principi ètic, de la meva personal i limitada ètica provisional, de no jutjar els altres. Tinc del tot la impressió d’haver emmalaltit per la meva medicina.

Etiquetes de comentaris: ,

3 Comments:

Blogger lola said...

Les medecines d'ordre ètic sempre emmetzinen les ferides, ja ho deia Nietszche.
Des del meu racó de malalta, no sé si et puc fer arribar una abraçada, però ho intento. Qui vol la salut? Contra Nietzsche: és cosa d'horteres, de plebeus.

8:50 a. m.  
Blogger Alicia said...

Jordi,
Pren-te un parell de "mojitos" i canvia d'aires!!!!
A veure si xoquem per Barcelona un dia!
Una abraçada

1:43 p. m.  
Blogger Cristina said...

Pregunta al personal que estava "sota les teves ordres", llàgrimes rodolaven per les seves galtes quan vas dir que dimities.

Has estat el millor secretari que ha tingut el IECB, el més treballador i amb el cor més gran (i amb una paciència de sant). En dono fe, ja que ho he viscut en primera persona. I que no em trobi els que han dit això de tu, perquè són indignes i molt tristament poc intel.ligents.

Un hurra per tu.

7:15 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home