Aprovació de la LEC

Com que sovint he fet constar el meu escepticisme envers els continguts de la premsa en general, i de la catalana en particular, em sembla de justícia comentar que per una vegada s’ha dit la veritat. Em refereixo a l’aprovació de la LEC i els comentaris fets per gent com Jordi Barbeta, qui escrigué que la llei era un triomf del parlament i els partits envers els professors. És una afirmació del tot exacta. La qüestió és quina mena de país és un país que pren com a enemics, precisament, els professors!. Tot i que tampoc cal indignar-se, potser en el fons aquest és un senyal d’aquesta aspiració tan curiosa del nostre establishment político-cultural, la normalització. En tot cas queda clar que la culpa és d’uns professors que són massa espanyols (de moment, pertanyem a un cos estatal) i que ha fet fracassar la reforma, pel seu tarannà reaccionari. Afortunadament la sociovergència amb els mariatxis d’Esquerra els posarà en el seu lloc. El tema no està del tot acabat, perquè hi ha algunes qüestions estrictament laborals que permetran un recurs d’inconstitucionalitat amb moltes possibilitats d’èxit, però, com moltes coses que s’han anat fent, el pas que suposa la llei en consolidar el trencament del país, serà segurament irremeiable.