7/04/2009

Aprovació de la LEC

Com que sovint he fet constar el meu escepticisme envers els continguts de la premsa en general, i de la catalana en particular, em sembla de justícia comentar que per una vegada s’ha dit la veritat. Em refereixo a l’aprovació de la LEC i els comentaris fets per gent com Jordi Barbeta, qui escrigué que la llei era un triomf del parlament i els partits envers els professors. És una afirmació del tot exacta. La qüestió és quina mena de país és un país que pren com a enemics, precisament, els professors!. Tot i que tampoc cal indignar-se, potser en el fons aquest és un senyal d’aquesta aspiració tan curiosa del nostre establishment político-cultural, la normalització. En tot cas queda clar que la culpa és d’uns professors que són massa espanyols (de moment, pertanyem a un cos estatal) i que ha fet fracassar la reforma, pel seu tarannà reaccionari. Afortunadament la sociovergència amb els mariatxis d’Esquerra els posarà en el seu lloc. El tema no està del tot acabat, perquè hi ha algunes qüestions estrictament laborals que permetran un recurs d’inconstitucionalitat amb moltes possibilitats d’èxit, però, com moltes coses que s’han anat fent, el pas que suposa la llei en consolidar el trencament del país, serà segurament irremeiable.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger lola said...

Totalment d'acord. I a més, ser espanyol, en aquests casos, vol dir ser "funcionari de ple dret", eccs! La manca de voluntat nacional queda (també) palesa en
el tarannà de botiguer malhumorat i garrepa en què les nostres institucions tracten el seu personal.
Ara bé, la història de l'ensenyament de los nostra època ha de deixar constància de la cruel ironia: els sindicats, que com un sol home, van endegar, amb una sola consigna també, la LOGSE, ara son triturats per la seva filleta. S'ha de ser burro perquè, ben llegida, la LOGSE, ja deixa clar per on aniran els trets. Fil per randa tot el que està passant.

7:43 a. m.  
Blogger Jordi said...

La mentalitat de país petit només els deixa preocupar-se pels col·legis de les families de tota la vida. Molt encertat el que dius sobre els sindicats, tot i que lo matisaria CCOO, UGt i USTEC. Hi ha com una mena de justícia poètica, si no fos perquè a nosaltres sempre ens ha tocat el rebre.

9:57 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home