Eleccions europees

La coordinació entre els organismes electorals no és tant precisa com hauria de ser i això em dona l’oportunitat de votar dues vegades a les eleccions europees, com a ciutadà britànic i com a ciutadà espanyol. Tinc però la impressió que fer-ho a tots dos llocs no deixa de ser una mena de frau. Finalment decideixo complir amb el meu propòsit inicial i votar només aquí a Londres, encara que previsiblement això em valdrà la censura moral de l’inefable conseller de governació de la Generalitat, que em reduirà a la condició de indocumentat i poca-solta. Vaig votar ahir en la solitud característica de les oficines electorals del meu barri. Si més no, en aquestes eleccions encara puc trobar una bona raó per participar, encara que només sigui contribuir a aigualir el previst creixement de l’ultradreta britànica. És la darrera vegada que participaré a unes eleccions des d’aquest país i em produeix un sentiment d’una certa melancolia Tot i la creixent desmoralització dels britànics envers el seu sistema, és un bon senyal que mantinguin uns nivells raonables de vergonya. Aquesta setmana han dimitit quatre ministres. No sé si en tota la història de la democràcia espanyola des de la segona restauració, s’han produït quatre dimissions. A les del diumenge, en canvi, em veig incapaç per trobar un argument per votar a cap partit; en molts casos ni tan sols soc capaç d’establir diferències massa positives entre les eleccions majoritàries i l’ultradreta, més enllà de les merament retòriques.