6/27/2009

Abstenció i lucidesa

Els diaris catalans ja han ajornat fins les properes eleccions el debat sobre l’abstenció i potser per això val la pena dir alguna cosa. La meva composició de situació és la següent: l’abstenció és el resultat del creuament entre una insatisfacció clara sobre el present i una oferta en el fons monolíticament conservadora. La insatisfacció sobre el present té arrels a una bona colla de problemes que ens amenacen, que ni els polítics ni la societat semblen capaços d’afrontar, i també en el fet que les expectatives generades per la religió del progrés i pels anys de creixement eren molt altes i segurament infundades. Pel que fa a l’oferta dels partits, un mantra d’una certa intel•lectualitat és la de la superació del conceptes de dreta i esquerra. Certament les diferències entre l’esquerra i la dreta no en són grans enlloc. Però allò significatiu és que els elements ideològics centrals per mobilitzar l’electorat, el progressisme d’esquerres i el nacionalisme, són essencialment conservadors. El primer perquè l’única idea de fons a hores d’ara es redueix a allò de en tiempos de tribulacion no hacer mudanza, el segon perquè consisteix en la reivindicació d’un país que no ha existit i que segurament no va existir mai. Tot plegat una oferta ben pobre que seria més efectiva si hom li donés la importància que realment té (la política catalana i espanyola està sobredimensionada) i si hom assumís d’una manera humil la lucidesa mostrada per un senyor com Toni Blair (del qual, certament no en soc un seguidor) a unes declaracions recents:
We had ten years of record growth when I was primer minister. I have unfortunately, come to conclussion that it was luck.

Etiquetes de comentaris: ,

3 Comments:

Anonymous trevor said...

El de la luck és una mica com les denúncies per corrupció urbanística - molt bonic, però arriba una mica tard, excepte naturalment per a fotre-li al seu ex-Chancellor. Es lo que hay.

12:59 p. m.  
Anonymous Xavier said...

Y no favorece que disminuya la abstención la percepción de los partidos como maquinarias burocràticas con menos democracia interna que el PCUS soviético de los "mejores" tiempos.

7:05 a. m.  
Blogger "el Primo" said...

No m'imagino un polític en míting dient: "Si tinc sort, l'atur baixarà, si no, no. No us prometo res. Voteu-me". D'entrada, per què l'hauríem de votar si ell mateix reconeix que és una qüestió de sort? El Leo Bassi ja es va presentar a les eleccions dient una cosa així i va fracassar estrepitosament. Deixem-nos d'històries, la majoria de gent són idiotes. El Julio Iglesias ha venut 300 milions de discos. Els compren els discos del Julio Iglesias són els mateixos que tenen dret de vot. Això explica l'abstenció i els resultats.

5:11 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home