4/29/2009

Marroc

Els mosaics de Volubilis: gladiador amb porc
El badoc a una madrassa del barri andalús
Un carrer amb poc sol
Dins de la Medina
Fes des de les tombes del Benimelis, recorda alguna altra ciutat sense vert.

La darrera part de les últims vacances, després de la presentació del llibre, vaig estar al Marroc, fonamentalment per veure l’Albert i la Carmen, però també per fer un passeig per aquesta part del nord d’Africa que no coneixia. De fet, no havia estat a l’Africa des de les Olimpíades de Barcelona. Llavors era present una certa fascinació pels països de cultura musulmana. Ara aquesta fascinació ha deixat lloc a un certa sensació de sobrepassament. Al capdavall, ara prefereixo altre mena de deserts com els que a vegades es troben per les costes costerudes d’aquestes illes. Acostumat a la distància britànica, la pressió humana d’aquestes ciutats em sembla insuportable. També potser influeix que en aquella època, més o menys estava fent la tesi, tenia una concepció relativament simple de la cultura occidental que em deixava lloc per la curiositat turística. Ara la meva ignorància sobre el més proper és prou per mantenir-me astorat tota l’estona que vulgui del temps que em quedi. Vaig anar d’entrada a Rabat a la casa dels meus amics. L’Albert em va mostrar els llocs dignes de veure de la poc marroquina capital del Marroc. El cap de setmana ho varem passar en canvi a la molt marroquina ciutat de Fes, perduts a la seva laberíntica Medina, considerada amb justícia patrimoni de la humanitat. El darrer dia va donar per visitar les ruïnes romanes de Volubilis, on hi ha uns mosaics importants, una mica deixats de la ma de Déu, i conèixer Mulay Ibris, una ciutat santa de l’Islam, cinc visites a aquesta ciutat equivalen a un viatge a La Meca, des d’aquesta ciutat anàrem a Casablanca, on tenia el vol de tornada, una ciutat que em va semblar més aviat dura per a viure-hi. Especialment agradable fou l’allotjament a Fes, en un Ryad, una casa tradicional destinada a acollir hostes i recreant l’arquitectura i el mobiliari tradicional àrab.

Etiquetes de comentaris:

1 Comments:

Blogger Alicia said...

Me parece digna de remarcar tu consideración sobre el estupor "in crescendo" sobre los asuntos más cercanos y cotidianos. A mí personalmente me sucede lo mismo. Empiezo a pensar que es algo que trae la treintena...
Saludos,
Alicia

6:40 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home