4/03/2009

Errors

Fa tres dies parlava de l’error més gran de la meva vida i, com hagués dit el savi de Martorell, segurament exagerava. Allò explicat al post d’ahir serveix, si més no, per recordar que tenia bons motius per cometre aquest error, però probablement en el fons una afirmació com la meva, pensada a fons, és massa presumptuosa. Implica que tenim un coneixement molt exacte, prou exacte, il•lusòriament exacte, de la justificació dels nostres actes i de les seves conseqüències. Probablement, ens falten masses dades per poder fer afirmacions tan categòriques

Etiquetes de comentaris:

2 Comments:

Blogger Teresa Costa-Gramunt said...

Benvolgut: beneïts errors que ens permeten tenir una perspectiva més àmplia de la vida... Saps qui no s'equivoca? Aquell que no fa res!
És un dir, però. Perquè no fer res no porta enlloc... Una vida malaguanyada.
Viure és equivocar-se. Beneïda vida que ens dóna l'oportunitat d'aprendre.

9:59 a. m.  
Blogger Jordi said...

De totes maneres si algú decideix no fer res, ja està assumint el risc de potser equivocar-se

10:03 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home