Optimisme i pessimisme

Tant en el laberint com en aquest mateix dietari, he parlat molt de perdedors i per això em sembla una mínima justícia incloure aquest fragment de Daniel Dennet que planteja la qüestió des d’un punt de vista radicalment oposat:
Qualsevol ser viu és, des d’una perspectiva còsmica, increïblement afortunat simplement per estar viu. La majoria, més del 90%, de tots els organismes que han viscut sobre la terra han mort sense cap descendència viable, però ni un sols dels nostres antecessors, remuntant-nos fins al començament de la vida a la terra, ha patit aquesta desgràcia tan habitual. Hem estat originats d’una infrangible línia de guanyadors que abasta milers de milions de generacions i aquests guanyadors foren en cada generació, el més afortunats dels afortunats, un entre cent, mil o potser un milió. Així, per més desgraciat que et puguis sentir en qualsevol moment del present, pensa que la teva presència en el planeta és testimoni del paper que la sort ha jugat en el teu passat.
(Freedom Evolves, Daniel C. Dennet, p. 273)
El raonament no només es consolador sinó ben fonamentat, possiblement adient pels temps que ens esperen, sí les previsions més catastrofistes sobre el futur de la nostra economia, arriben a fer-se realitat. Personalment quan llegeixo aquestes notícies, relacionades amb una fallida econòmica de l’estat, em resulten difícilment creïbles. Els meus 46 anys de vida sempre han estat de vaques, més o menys, grosses. Demà però explicaré Hume als meus alumnes de segon i els diré, i recordaré per mi mateix, que pensar que el futur ha de ser igual al passat no és gaire més que una mena de superstició.