3/10/2009

Dubte i evolució

Com vaig esmentar ahir darrerament estava llegint el llibre de Dennet, Freedom evolves, la seva tesi bàsica és que la llibertat humana, i així la possibilitat de la moral, no només no està en contradicció amb l’ordre de la naturalesa, sinó que n’és la conseqüència, si assumim una concepció darwinista de la naturalesa. La creació d’una ment lliure és un resultat de l’evolució. Com sovint passa a aquesta mena d’autors Descartes surt sovint a les seves pàgines però no pas per sortir-ne gaire ben parat. Penso que el fons de la filosofia cartesiana no és tan oposat a la teoria de l’evolució, tot i que certament la direcció de la ciència moderna ha soscavat alguns del mites associats no tant amb la literalitat de la filosofia de Descartes, com amb el cartesianisme, entès com el conjunt de tòpics que cobreixen la lectura d’aquest autor. Curiosament però al llibre hi ha un elogi del dubte com a acció humana que sense vacil•lacions podria haver inclòs en el meu llibre o a la meva tesi. El text és el següent:
Som l’espècie que va descobrir el dubte. Hem guardat prou menjar per l’Hivern? Hem calculat malament? Està enganyant-me la meva parella?Hauríem d’haver viatjat al sud? És segur entrar en aquesta cova? D’altres criatures estan sovint clarament inquietes per aquesta mena de qüestions, però com que no poden posar-se-les a elles mateixes, no poden articular els seus problemes o prendre mesures per millorar la seva aprehensió de la veritat. Estan atrapats en un mon d’aparences , fent el millor que poden amb l’aparença de les coses i rarament, segurament mai, inquirint si les coses, la manera en què les coses apareixen, és com són veritablement. Només nosaltres podem estar turmentats pel dubte i només nosaltres hem estat provocats per aquesta picor epistemològica per cercar un remei: millors mètodes per arribar a la veritat. Buscant tenir un millor control del nostres subministraments de menjar, dels nostres territoris, de les nostres famílies, dels nostres enemics, varem descobrir el benefici de discutir-ho amb altres, de fer preguntes, de transmetre tradicions. Varem inventar la cultura
(Freedom evolves, p.165)

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

Blogger Teresa Costa-Gramunt said...

L'escriptora Anna Maria Murià, que va viure més de noranta anys, que havia viscut la guerra i s'havia exiliat, deia en les seves "Reflexions de vellesa" que li espantaven les persones que no tenien dubtes...
El pensament oriental va en aquesta mateixa direcció: mal que ens pesi, estem instal.lats en la impermanència. Els humans, sovint tan superbs, avui hi som i demà no, com diu la saviesa popular.
Si alguna cosa hi ha de veritable és precisament el dubte.

9:33 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home