3/29/2009

Crònica sentimental

Avui novament s’ha produït allò que els nacionalistes anglesos interpreten com un triomf d’Escòcia i hem entrat a l’horari d’Estiu. Més que les dates pròpiament astronòmiques, és l’allargament consegüent del dia allò que marca el final de l’Hivern. És l’única cosa en la que es nota, perquè segueix fent molt de fred. El meu descontent tampoc no s’acaba, ja que segueixo patint les conseqüències d’haver comès l’error més gran de la meva vida. Per no portar, la Primavera ni tan sols porta bons senyals de que pugui escurçar la penitència. Dijous vaig anar a la darrera classe de grec. Darrerament he anat de manera intermitent i si no he plegat del tot, ha estat perquè la professora em va demanar que mirés d’anar venint en la mesura en que fos possible. No em sento gaire culpable de no haver après gairebé res, he estat exhaust en tots els sentits la major part del temps, però si que em produeix una impressió de profunda melangia, el considerar que, atesa la meva edat, possiblement he malbarat la meva última possibilitat de superar aquesta mancança meva.

Etiquetes de comentaris:

4 Comments:

Blogger Alicia said...

Tú no te acordarás, pero hace la friolera de 16 años me dijiste en una ocasión: "no te tortures". En aquella conversación también me hablaste de lo importante de aceptar los errores y mirar hacia adelante.
No sé qué tipo de error habrás cometido, pero hoy me permito recordarte aquellos comentarios que a mí siempre me han servido y que no he dejado de tener en cuenta.
Siempre hay posibilidad de seguir hacia adelante y las oportunidades en la vida NUNCA SE ACABAN.
Ánimo y un abrazo muy fuerte.
Alicia

8:03 a. m.  
Blogger Jordi said...

Tienes razón no se acaban y eso es la esencia de una sabiduria posible,la que anunciaba Nietzsche con su doctrina del Eterno Retorno. Lo que se acaba es la vida, pero hay que saber no tomarse, ni siquiera eso demasiado en serio. Gracias por tu animos y tu recuerdo

7:25 p. m.  
Anonymous mina. said...

Per estudiar grec clàssic, com qualsevol altra llengua que no podràs practicar sinó amb morts, necessites més d'un estímul extern. Que t'ho valorin des de fora, s'entén, perquè si no la vida més valorada se t'endú, no sé si se m'entén.

Jo hi torno el curs vinent perquè poso en dubte algunes traduccions canonitzades. Les clàssiques; la Bíblia ara mateix no m'interessa tant.

3:25 p. m.  
Blogger Jordi said...

Això dels morts és potser una mica exagerat, jo a Plató i Aristòtil els veig més vius que molta de la gent que pulula pels voltants.
Bona sort per l'any vinent i tant de bó treguis l'aigua clara d'aquestes traduccions.

8:01 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home