Al Parlament es parla sobre Educació
L’enllaç del final del post reprodueix en video la intervenció de la professora de la Universitat de Lund, Inger Enkivst a la comissió d’Educació del parlament de Catalunya. En un país on la tendència al conformisme és cada cop més evident, és d’agraïr una veu com la de la senyora Enkvist que expressa de manera clara la inutilitat pregona de la llei que està gestant el parlament. Val la pena mirar no només la seva intervenció, sinó la dels membres de la comissió. La senyora Enkvist fa una defensa d’allò més fonamental, però que ha estat sistemàticament oblidat des de fa quinze anys: la importància del coneixement i la necessitat de l’amor al coneixement. Els diputats no li fan gaire cas, amb l’excepció d’Antonio Robles que té una llarga experiència docent, o quan li responen, com és el cas de la representant d’Iniciativa, esgrimeixen una contraposició absurda entre coneixement i valors morals, que no es sosté per enlloc. Menys èxit va tenir la seva opinió que la llei té un esperit fonamentalment repressor i de control ideològic del professorat que va ser del tot obviada.
Allò que més va interessar els diputats fou la defensa de la pedagoga sueca de l’escola diferenciada per sexe. És un tema en el qual ningú va deixar de dir la seva. Ningú però crec que tingués una consciència clara de fins a quin punt la proposta és una resposta a un problema real. Des de la meva experiència personal, els meus darrers tres anys de docència al barri de Santa Eulàlia, és un fet que s’ha generat una subcultura masculina en aquesta mena de barris on el refús als estudis és una qüestió de principis i d’afirmació de la pròpia identitat i és clar que aquest subcultura té una força més gran que els instruments dels que disposa l’institut (entenc que aquest és un problema que afecta fonamentalment a la secundaria). Cal fer alguna cosa i l’escola diferenciada podria potser ser una resposta, que no necessàriament trenca l’ordenament institucional com afirma el representat socialista, el qual raona com si a l’escola catalana no hi hagués cap mena de discriminació i segregació. En tot cas és difícil que s’entenguin. A la resposta final, Enkvist parla del rendiment escolar dels nens de classe obrera, cosa que no deu tenir sentit pels representants del PSC o Iniciativa, feliços habitants d’una Catalunya sense classes socials.
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=301573&p_cp2=301798&p_cp3=4&p_cp22=cerca
Allò que més va interessar els diputats fou la defensa de la pedagoga sueca de l’escola diferenciada per sexe. És un tema en el qual ningú va deixar de dir la seva. Ningú però crec que tingués una consciència clara de fins a quin punt la proposta és una resposta a un problema real. Des de la meva experiència personal, els meus darrers tres anys de docència al barri de Santa Eulàlia, és un fet que s’ha generat una subcultura masculina en aquesta mena de barris on el refús als estudis és una qüestió de principis i d’afirmació de la pròpia identitat i és clar que aquest subcultura té una força més gran que els instruments dels que disposa l’institut (entenc que aquest és un problema que afecta fonamentalment a la secundaria). Cal fer alguna cosa i l’escola diferenciada podria potser ser una resposta, que no necessàriament trenca l’ordenament institucional com afirma el representat socialista, el qual raona com si a l’escola catalana no hi hagués cap mena de discriminació i segregació. En tot cas és difícil que s’entenguin. A la resposta final, Enkvist parla del rendiment escolar dels nens de classe obrera, cosa que no deu tenir sentit pels representants del PSC o Iniciativa, feliços habitants d’una Catalunya sense classes socials.
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=301573&p_cp2=301798&p_cp3=4&p_cp22=cerca
posted by Jordi at 13:06:00
2 Comments:
El link no funciona bé. És aquest. Molt bo, per cert.
Jo vaig ser a la compareixença. Voldria afegir alguna informació del context en què es va donar que la visió del vídeo no pot oferir, òbviament.
En primer lloc la compareixença va començar dues hores més tard del previst, per diverses raons, una l’inveterada informalitat catalana –ostres, fa uns anys hauria dit espanyola, però ara ja ens hem posat al nivell-. L’altra , que la compareixença anterior es va allargar més enllà del reglamentat. Parlava algun guru de la normalització lingüística i és clar, la seva intervenció és molt més determinant per a l’educació del país que l’opinió d’una experta de talla mundial.
D’altra banda trobo que ets molt educat i respectuós: les interpel•lacions dels diputats foren patètiques, per no dir-ho en termes més exactes, amb la possible excepció del representant del PP que és qui menys ximpleries va dir. El Senyor Robles aprofita qualsevol ocasió per parlar del seu únic interès vital, la “persecució” de la llengua espanyola a Catalunya. Però on la cosa es posa estupenda és en les rèpliques “d’esquerres”: la senyora Camats creu que la professora Enkvist parla massa de resultats i no entén que el sistema educatiu català el que busca es que “els nens siguin bones persones” (sic.) afirmació que deixà la professora Enkvist bocabadada. Li respongué que no veia per quina raó l’exigència acadèmica ha de ser divergent o antagònica a la formació moral. Jo encara diria més: com a professional de l’educació tinc perfectament clar que la formació moral de l’alumnat no es prima facie el meu problema. Trobo pervers, indecent i totalitari que es pretengui que la institució pública d’educació es faci càrrec de la moralitat dels alumnes. S’instrueix, o s’hauria d’instruir i això inclou els elements de construcció d’una consciència i criteri personal que inclou l’elecció moral, però res més. Anar més enllà té un nom: adoctrinament.
Pel que fa al tema de la separació per sexes, els senyors diputats s’hi van llençar com a feres. La professora només va dir que era un recurs útil en determinades situacions molt concretes, no va dir que fos una opció o solució general ni desitjable. Però la cascada de ximpleries igualitaristes que li van respondre denotava que era l’únic tema sobre el qual aquests “experts” sabien dir res. Lamentable.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home