2/01/2009

Lipotevsky sobre l'escola

El darrer llibre traduït al castellà de Gilles Lipotevsky, s’anomena La sociedad de la decepción. Com es dedueix del títol, el diagnòstic de l’autor francès sosté que la decepció és l’estat d’anim predominant a les nostres societats (tot i que la lectura del llibre deixa clar que les dades i els exemples es refereixen fonamentalment a la francesa), Això no està tant causat per les deficiències objectives de funcionament de les societats contemporànies, tot plegat i mirat des de fora funciona relativament bé, com per la inflació d’expectatives suscitades que no poden ser satisfetes. Tothom aspira a ser feliç d’una manera radical i absoluta, mentre que generacions anteriors es conformaven amb anar passant i sí es donava l’ocasió passar alguna bona estona.
En aquest marc l’escola juga per ell un paper fonamental, fins al punt d’afirmar que és el centre de la decepció. Un altre cop això no té a veure amb una possible mandra o incapacitat dels professors o amb una ruqueria dels alumnes, sinó amb les expectatives generades i exigides a aquesta institució que no acaben de concretar-se; fonamentalment Lipotevsky està parlant del fracàs de l’escola com a element per a fonamentar la igualtat social. L’educació obligatòria no ha tingut pràcticament efectes a la formació d’elits i distribució del poder social. L’escola ara mateix més aviat reforça aquestes desigualtats. En una situació d’esfondrament del projecte il•lustrat difícilment val la consideració de la cultura com a un bé en ell mateix, queda llavors l’estudiar per ser algú a la vida. Però això es correspon poc amb la realitat. Ha estat potser veritat en alguns moments, com quan jo era jove, però sospito que això tenia a veure amb un estat de les forces de producció, que és justament el contrari del que ara tenim. Sembla poc probable que l’actual estat de les coses pugui ajudar a redreçar aquesta situació. Lipotevsky dóna una possibilitat de superació, tot definint una escola post-disciplinal i post-hedonista. Això és el que cal, però ha de ser del tot inventat. Ell mateix reconeix que els indicis d’aquest canvi no es veuen per enlloc. Òbviament mentre no es tanquin del tot les escoles, la possibilitat d’una millora seguirà existint.

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Anonymous Xavier said...

Espero puedas ver en breve "Entre les murs", que creo explica muy bien, justamente en Francia, lo que comentas sobre el fracaso de la escuela para actuar en favor de la igualdad social. Me pareció, como ya te comenté, un film imprescindible.

7:32 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home