Escola i desigualtat

L’altre dia el diari feia esment d’un debat sobre educació al parlament anglès on un representant del partit liberal havia utilitzat una estadística significativa. És la que heu vist reproduïda a l'esquerra, que vaig trobar poc després a The New Statesman. La gràfica compara la trajectòria de nens brillants amb poc més de dos anys de classe social baixa i nens de la mateixa edat de resultats poc brillants. Als deu anys, la superioritat dels segons sobre els primers és palesa. Des d’aquí punt de vista sembla que l’escola no sols no és un bon instrument contra la desigualtat social sinó que, a la pràctica, fomenta aquesta desigualtat.
La lectura dels autors de l’article apunta en aquesta direcció quan treu com a conclusió que el problema de l’educació té més a veure amb la qualitat de l’acció parental que no pas del treball de l’escola pròpiament dita. Una conclusió que d’acord amb la meva experiència està lluny de ser cap disbarat, tot i que vist com es realitza el debat educatiu a Catalunya sembla gairebé herètica. La interpretació del text òbviament sembla implicar que els pares de classe mitjà són millors pares que els de classe baixa, una afirmació que fa de mal dir tot i que, allò indiscutible, és que els primers tenen molt més temps que els segons, especialment a aquest país on els sectors més baixos de l’escola productiva funcionen a base de fer més hores que un rellotge. El problema però no és només econòmic. La capacitat d’autocontrol i de dirigir la pròpia acció són, segon altres estadístiques més importants que les capacitats pròpiament acadèmiques. En aquest sentit, els nens pobres de fa trenta anys tenien probablement menys desavantatge, quan la pobresa estava sovint acompanyada d’un ethos indestriable de la consciència de classe que sembla a hores d’ara irremissiblement perdut.
Encara hi ha un altra conclusió que em sembla val la pena ressenyar. Una conclusió plausible és que l’àmbit prioritari d’inversió en educació hauria de ser l’educació infantil i la preescolar. La inversió per estudiant universitari és però, tres vegades superior a la dels nens de preescolar, cosa que un altre cop sembla una manera directa de subvencionar la desigualtat.