Quasthoff

Dissabte passat vaig al Barbican a sentir la creació de Haydn per l’orquestra barroca de Freiburg. La sala principal estava del tot atapeïda, com és habitual. Mancat de competència per fer un judici tècnic, el treball de l’orquestra em sembla de primer ordre, però fou en part anul•lat per l’actuació del baix-bariton que cantava la part de Rafael i Adan, Thomas Quasthoff. Aquest cantant alemany de 43 anys és una de les víctimes de la talidomida, la qual cosa fa que estigui pràcticament mancat de braços i que la seva alçada no arribi als 1,45 cm. Això, l’obligà a desenvolupar la seva formació de manera autodidacta ja que el conservatori de Hannover feia obligatori uns estudis de piano que òbviament no podia emprendre. En tot cas, aprengué molt pel seu compte i avui és un dels cantants més reconeguts. L’actuació del dissabte fou extraordinària per la seva emotivitat, capaç d’extreure tota la riquesa emocional d’un text i una música que constitueixen unes celebracions de la realitat pràcticament inconcebibles a la nostra desemparada realitat. Si parlar de revelació té alguna mena de sentit, jo i molts espectadors del Barbican el dissabte em varem tenir una.