Elogi de l'exili

Si a un país tot la vida intel·lectual es redueix a política (no pas a filosofia política sinó a una barreja entre estratègia i xafarderia) i la vida política no es fa en termes de ciutadà sinó de membre o simpatitzant (o creient, o “hooligan” d’un partit), llavors té molt sentit la pregunta de que hi fan els pocs que queden amb quatre dits de front.