treball social

Aquí a Londres els diaris ens van plens amb la notícia de la mort d’un infant que teòricament estava sota el control dels serveis socials. És un clar funcionament defectuós que ha despertat una gran indignació, tot i que possiblement és un ideal difícilment assolible el tenir un control sobre el que passa a l’interior de totes les llars; d’altra banda, un ideal força esgarrifós. Aquest linxament mediàtic dels treballadors socials, que no comparteixo,m’ha fet venir al cap el primer que jo vaig conèixer fa uns anys. Era l’any que es posava en funcionament l’ESO i això a l’institut on treballava suposava incorporar a l’institut una bon percentatge d’alumnat d’origen gitano. Com que teòricament nosaltres no podíem tractar això amb èxit, l’ajuntament va enviar un expert per guiar-nos. Era un personatge realment curiós. En principi, un fanàtic defensor de la identitat gitana. Ràpidament te n’adonaves que només tenia una finalitat, convertida quasi en obsessió, impedir la integració de cap d’aquells nois. La conservació d’aquesta identitat era la justificació de la seva feina. Tot plegat, res de nou. Com les polítiques socials acaben resultant contradictòris és un fet que veiem aquí cada dia als councils flats d’aquesta ciutat i que els americans tenen prou clar des de fa trenta anys. La socialdemocràcia mai no ha trobat cap resposta i fins que no la trobi difícilment recuperarà la seva credibilitat.